La primera cosa que m’ ha cridat l’atenció és que els homes valerosos i rudes creguessen en el poder de les ànimes i dels esperits, que portaren amulets protectors als quals confegien poders immensos i miraculosos. La veritat és que no es tracta d’una cosa molt cridanera, ja des de sempre l’ésser humà ha necessitat i necessita creure en coses més poderoses que ell mateix a qui li puga pregar per la seua sort i la seua vida en moments difícils.
D’altra banda, el fet que en una època on la religió i la creença en Déu fou tan gran és estrany que uns cavallers creuen en amulets, jo trobaria més normal que li resaren a una verge o a Déu, la qual cosa explicaria que els portaren amagats. Amb això vull dir que ells mateixos reconeixen que es tracta d’una creença pagana, però som tan cabuts i tant indefensos que quants més amulets portem creiem que estarem millor protegits, però de veritat un amulet ens pot protegir o es tracta d’una espècie d’efecte placebo? Amb els amulets sóc d’aquells que pensen que només es tracta d’un objecte on nosaltres plasmen les nostres esperances de superació i que quan l’agafem és com si ens transmetrien eixes esperances a nosaltres mateixos, amb això vull dir que només es tracta d’una projecció d’ ”energia positiva” cap a un objecte que fem subconscientment i que amb la creença de la seua efectivitat ens fa sentir estalvis.
La creença en les llegendes i en el poder de les animes i dels esperits només em fa reafirmar-me sobre la religiositat existent en l’època medieval i en l’existència d’infern al mateix temps que d’històries que recolzen l’existència de tots els anteriors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario