Jo sóc una persona molt nerviosa, amb moltes coses al cap i com a conseqüència m'estresee moltíssim i de vegades em dónen marejos o plore, però això no és el pitjor. Quan tens tants pensaments al cap que et preocupen i que no deixen d'aperéixer, a la nit no paren, és a dir, continuen i no et deixen dormir. Això és pitjor , perquè si no dorms al dia següent no rendeixes bé i et trobes pitjor.
No sé quan ni com vaig començar a fer-ho exactament, però des de fa uns dos mesos quan em donen aquests pensaments tan estressants i sobre tot abans de dormir, em pose la mà al pit i escolte o sent el meu cor. Fa poc vaig escoltar que l'època més tranquil·la que l'esser humà a viscut va ser quan estava al ventre de la seua mare, perquè allí dins no hi havia altra preocupació que el batec del cor de la nostra mare, i només si aquest deixava de bategar significava que alguna cosa podria anar malament. Crec que té raó, perquè al poc de posar-me la mà al pit i d'escoltar el batec del meu cor, encara que siga molt ràpid ell solet comença a baixar el ritme i em tranquil·litza moltíssim fins al punt d'adormir-me. Al final el meu batec és la prova de la meua existència i mentres jo estiga viva no em deu preocupar res més, perquè si estic viva significa que estic bé.
