Aquest dia és molt important, ja que mostra l'evolució de maduresa que experimenta Anna des de que començà el seu diari. Aquest dia Anna reconeix la seua crueltat amb sa mare, no es reconeix en les seues paraules i afirma que en moltes pàgines ara signaria amb <<Pertany a l'ahir>>.
M'alegre d'aquesta rectificació, del mateix mode que m'alegra saber que el llibre comença a prendre una nova direcció. Estava un poquet farta d'escoltar problemes series expressats sense cap serietat, contats per una xiqueta de dotze anys. Els respecte i vull llegirlos, però crec que en aquesta part del llibre vaig a sentir-me més idenfiticada amb Anna, quasi té la mateixa edat que jo i per tant pensem d'una manera molt similar. Sense voler ofendre a ningú.
La veritat és que t'he de reconéixer que quan vaig començar a llegir este llibre no em va agradar gens; Anna em queia malament, em semblava la típica adolescent malcriada i ximple. Després vaig canviar un tant la meua opinió, i l'any passat vaig tindre la sort de conéixer a Amsterdam el museu d'Anna Frank, la casa on va viure amagada dels Nazis. La sensació va ser indescriptible, vull dir la sensació de trobar-me a mi mateix en el xicotet espai que era tot el món d'Anna i de la seua família durant aquells dies. I el museu em va semblar molt didàctic i ben muntat. Tota una joia.
ResponderEliminar