"Què importa si només em queden unes poques persones al meu voltant si aprecien la meua manera d'actuar i el meu caràcter?" Diu Anna aquest dia. Aquestes paraules apareixen per conseqüència d'aquest canvi que estic apreciant en la seua manera de pensar, però és veritat que quan estavem al col·legi erem més despreocupats i teniem més "amics"?. La veritat, no coneixiem el significat de la paraula amic o almenys no tot el seu significat.
Aquesta reflexió que fa Anna ma cridat l'atenció, perquè quan vaig arribar a l'institut, és a dir, amb la seua edat jo també em feia eixes preguntes. Quan arriba certa edat, i més encara quan arribem a l'institut, molts ens preguntem què ha ocorregut amb els nostres amics que feia uns anys ho eren tot per a nosaltres; què ha ocorregut amb eixa despreocupació amb la que vivíem... Però aquestes preguntes només apareixen al principi del canvi, ja que es tracta d'una situació a la qual no estem acostumats i volem tornar a les coses segures i conegudes. Però, la veritat és que no volem tornar, amb el temps ens agrada aquesta vida més madura i responsable. Això mateix és el que pensa Anna i cada vegada em sent més identificada amb ella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario