Egoisme

Dimecres. 13 de gener de 1943

Encara queden dos anys llargs per a que es declare la fi de la guerra i això ho saben tots. Tota la fmília Frank i els seus companys saben que els aliats comencen a guanyar batalles, però encara no veuen la seua fi. Porten quasi un any tancats, amagats, sense relacionar-se amb altres persones, un any sense passejar pels  carrers amb tranquil·litat, un any sense fer res d'una vida quotidiana i encara saben que han de passar més temps allí tancats.

Arribats a aquest punt i a aquesta part de la lectura, he de dir que em sorpren la seua capacitat i la capacitat en general de l'èsser humà per a aguantar totes estes situacions. Lluiten i s'amaguen per a defendre la seua vida, no importa qué hagen de fer : passar dos anys amagats en males condicions, sense relacionar-se quasi amb ningú...no importa, aquestes situacions són sostenibles pel simple fet de l'esperança en un futur, en un demà lliure. 

Anna diu que es sent "egoista" per pensar així, pen pensar en qué farà quan acabe la guerra, però la realitat és que no té cap motiu per sentir-se així, doncs només tracta d'animar-se, de superar eixa situació durant un moment, de prendre forces per continuar fent eixe esforç.