" No vull haver viscut per a res, com la majoria de les persones. Vull ser d'utilitat i alegria per els que viuen al meu entorn, encara sense conèixer-me. Vull seguir vivint, encara després de morta! I per això li agraïsc tant a Déu que m'haja donat des que vaig nàixer l'oportunitat d'instruir-me i d'escriure, és a dir, d'expressar tot el que porte dins de mi" Va escriure Anna Frank aquest dia.
Quan he llegit aquest breu i intens paràgraf m'ha caigut l'ànima als peus. Anna no volia morir, volia viure per a l'eternitat gràcies a aquest diari i ho ha aconseguit, potser encara siga prompte per a establir aquesta conclusió, però estic segura que qualsevol persona amb capacitat de raonar de hui dia sap qui és Anna Frank i quina és la seua història.
Poques persones aconsegueixen aquests objectius i més a més, sense voler. El que vull dir és que hi ha moltes persones que passaran a la història i que han passat a formar part d'ella sabent que ho estan fent, però Anna s'ha fet "famosa" després de la seua mort, gràcies a la seua innocència i a la seua naturalitat.
Aquest és un dels principals motius pels que m'agrada llegir llibres d'aquest tipus d'històries, no vull que les seues històries ni les seues vides s'obliden.Tots tenim dret a viure eternament i hi ha molt pocs que ho aconseguisen, per tant, per què no contribuir a formar part de la vida eterna d'aquestes persones?
No hay comentarios:
Publicar un comentario