<<Anit vam baixar per a escoltar la ràdio, però li vaig demanar al meu pare que ens pujàrem ràpid al pis de dalt perquè no volia que els veïns ens escoltaren o ens veiessin>>
Quan he llegit això no sé molt bé qué he pensat, perquè es tracta d'unes persones que porten dies en un amagatall veient, parlant, convivint i barallant-se tots els dies amb les mateixes persones. No tenen cap medi de distracció que no siguen llibres o alguna visita dels seus protectors, però que preferisquen apagar la ràdio per por abans que escoltar la veu d'altra persona. Pareix una tonteria però en la meua opinió crec que en eixes situacions escoltar una veu desconeguda amiga és molt gratificant, perquè això vol dir que la gent sap que estan ahí que no s'han oblidat d'ells i que prompte arribarà l'ajuda.
També és cert que les notícies que es rebíen en 1942 no eren massa bones, doncs la guerra encara tardaria tres anys en terminar. És massa cruel i frustrant tindre esperances que algú els vaja a ajudar i que cada vegada siga més hipotètica eixa opció. Aleshores, el fet de que encara haguera dèbils i xicotetes veus que s'escoltaven per les ràdios i que animaven a la gent com la familia Frank i els Van Daan a resistir, té encara més mèrit, doncs ells es treien eixa por per poder escoltar les veus que els donarien forces morals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario