Divendres, 9 d'octubre de 1942
Anna està preocupada perquè les notícies i la informació sobre els camps de concentració no paren d'arribar i sempre són horroroses. La Gestapo tracta malament a tots els jueus que han d'anar allí i cap veí que ho veig és capaç de prestar-los ajuda, perquè tots estan atemorits per la brutalitat i la crueltat alemanya. Poc després comencen a posar preu als jueus, ja no estan segurs en cap lloc.A més a més, són contiuament bombardejats pels avions anglesos i tenen molta por.
Anna està preocupada perquè les notícies i la informació sobre els camps de concentració no paren d'arribar i sempre són horroroses. La Gestapo tracta malament a tots els jueus que han d'anar allí i cap veí que ho veig és capaç de prestar-los ajuda, perquè tots estan atemorits per la brutalitat i la crueltat alemanya. Poc després comencen a posar preu als jueus, ja no estan segurs en cap lloc.A més a més, són contiuament bombardejats pels avions anglesos i tenen molta por.
La situació moral i l'estat anímic dels jueus amagats cada vegada havia de ser menys, no cessaven les notícies de violacions, de mort, de treballar fins la mort, de talls de pèl...dels camps de concentració on se'ls emportaven. Viven atemorits pel fet de no ser encontrats, però eixe temor és encara major quan saps quéè t'espera quan et troben.
Què és millor tindre por per viure en la ingnorància o per saber una part horrorosa de les coses? Jo no sé què pensar, doncs els primers jueus que foren capturats vivien en la ignorància i van patir menys la seua estança en la "vida real", però si saps el que et poden fer tens més ganes de que no et troben, estàs preparat i alerta quan estàs allí, capturat. No sé, què és millor, però sé que aquestes situacions no deurien ocórrer mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario