M'agrada molt que en una mil·lèsima de segon dues persones estiguen tan connectades per les seues mirades. Hi ha mirades que ho diuen tot i això és perquè els ulls d'una persona són el reflex de l'ànima.
Amb una única mirada una persona pot estar dient-te els seus secrets més profunds, però hi ha que mirar amb atenció. Pareix senzill, però només tens una mil·lèsima de segon a la qual les vostres mirades es junten. És eixe el moment i no cap altre en el que hi ha que mirar amb molta atenció, perquè has agafat a l'atra persona de sorpresa, l'has deixat al descobert i tardarà una mil·lèsima de segon en poder reaccionar i cubrir la seua ànima, la seua mirada, amb un atapeït vel que li protegisca.
Hi ha que saber aprofitar eixe moment i jo sé, millor dit, sabia fer-ho- L'únic que ara veig són uns ulls borrosos que em miren estranyats, crec que és perquè ara són ells els que m'agafen desprevinguda i els que són capaços de ver la meua ànima i els meus pensaments. Per això, quan em sent insegura aparte la mirada ràpidament i acatxe o amague el cap como si m'haguera rendit o m'hagueren humiliat. Aquest fet d'amagar el cap i apartar la mirada em recorda altre tipus de mirades que també m'agraden molt.
Eixes mirades entre enamorats o amics còmplices que es troben i desitgen llançar-se damunt l'altre i comptar-los tot, però no s'atrevixen, els fa vergonya. En eixe moment que les seues mirades es troben és como si es produïra una fusió entre ambdós persones. La tensió que senten és tan intensa que deuen apartar les mirades. Durant eixe curt període de temps és com si s'haguera parat tot, com si únicament existiren ells dos. Potser eixe moment no haja sigut més llarg que unes mil·lèsimes de segons, però per a ells, en la seua ment, en els seus reords ha sigut i serà el segon més llarg i bonic de les seues vides.
Tot això que volien dir-se i tot això que els impedia fer-ho s'ho han dit, però de l'emoció s'han oblidats de possar un vel a la seua ànima i també li han comptat els seus pensaments i sentiments.
Allò que s'ha fet de menys, perquè miop o no ja no tinc eixa complicitat. També trobe a faltar el poder "jugar" amb desconeguts amb estes mirades. Era molt divertit mirar durant uns quants dies als ulls a una mateixa persona que no coneixies de res i que es preguntara i s'enrogira per si li estaves mirant a ell.
