martes, 15 de mayo de 2012

Les malalties i la religiositat

Dijous, 29 d'octubre de 1942
El pare d'Anna agafa la viruela durant el principi de la seua estança a la casa secreta. En aquest moment una malatia d'eixa importància no es la podien permetre, ni ells ni cap altre refugiat, ja que la viruela sol ser una malaltia difícil de patir en persones majors en condicions normals, aleshores, per a ells devia ser el pitjor. Viven en unes condicions prou pèssime i no podien cridar a cap metge. Poc després Anna es pregunta per qué sa mare l'obliga a ser beata i religiosa, jo crec que aquestta pregunta es pot resoldre sense cap dubte. Com ja he dit, vivien en males condicions i no podien cridar un metge, una malatia podria suposar la mort i l'únic reme que tenien era en part la fe en el seu Déu. Un Déu que els havia portat fins eixe amagatall i que volien els ajudara a continuar allí, amb els seus. Irònic no? La veritat és que no tant.
Quan he entés aquestes dificultats sanitàries la meua pregunta ha sigut: Què ocorreria si un dels amagats mor allí dins? Què farien? No podrien soterrar-li amb condicons, cap persona podria veure els familiars fent un forat al jardí ni a la familia soterrant-li. 
 No va ser el cas d'aquesta família, però en eixes condicions sanitàries i amb les dificultats per trobar aliment, segur que li va ocòrrer a més d' una. No puc ni imaginar-me el patiment que van sofrir eixes famílies per no soterrar com és degut els seus familiars, però des d'aquest punt de vista no sé qué és pitjor si morir prop dels teus sense tindre un enterrament en condicions o que t'assassinen sense pietat, sol, després de desenes d'humiliacions i sent enterrat en una fossa comú.

No hay comentarios:

Publicar un comentario