miércoles, 14 de marzo de 2012

LA MORT D’UN REI COVARD

De la mateixa manera que feia uns dies defenia a eixes persones que afronten la mort sols i en eixes circumstàncies amb el relat de la mort del rei Alfons puc dir tot el contrari. No dic que no té dret a tindre por de la mort, però em pareix massa lamentable què utilitze el seu poder i les seus influències per exigir que li busquen una solució per a la mort.
Es pot plorar i maleir tot el que vulguem, es tracta del nostre últim moment a la terra, però no per això t’has de comportar com un neci, un estúpid i un rei absolutista sense dignitat. 

lunes, 12 de marzo de 2012

VENJANÇA

Cap al final del llibre eixe esperit cavalleresc que ha caracteritzat el protagonista a l’hora del a defensa del seu honor canvia. Deixa a un costat les vies legals i publica per tota la ciutat de València les copies de les cartes amoroses que una dona que li estava fent la vida impossible li havia enviat feia molts anys.Com a conseqüència el marit de la dona va morir de la “impressió” i Joanot es sentia orgullós.
És cert que la venjança mai no porta res bo, però sembla que si no li fem patir un poquet de dolor a l’altra persona s’eixirà impune pel tracte que ens ha donat. D’altra banda, crec que la venjança que va fer Joanot no va estar molt encertada, perquè si pretenia fer-li mal a la dona no ho va aconseguir totalment. Podríem pensar que amb la mort del seu marit va sofrir, però si li posava les banyes no devia voler massa a eixe home. En la meua opinió va patir més pel seu honor que per la mort del seu marit.

domingo, 11 de marzo de 2012

LA PESTA

Durant el llibre apareix una epidèmia de pesta a banda de les dures condicions de vida i del temor que hi hauria d’haver per a deixar els teus éssers estimats a la porta de casa per a que se’ls enduguessen; el que jo ressaltaria seria l’existència de grups de flagel·lants. No entenc com davant d’una epidèmia de pesta que es pot contagiar fàcilment hi havia grups d’homes que caminaven pels carrers, bruts i tristos,  de la ciutat descalços i colpejant-se amb fuets amb ploms a les puntes.
Altra cosa que em crida l’atenció és el fet que Joanot diga que gràcies a Déu ningú dels seus va morir, només criats, vassalls i esclaus. Puc entendre que en aquesta  època no hi haja sentiments afectius cap a molts d’aquests, però sempre els coneixien a tots i hi havia algú amb el que tenien més confiança i crec que no se’ls deuria tractar com si foren desconeguts. 

sábado, 3 de marzo de 2012

L’HONOR

Em sorprèn molt el paper fonamental de l’honor dins de tot el llibre i de la vida dels cavallers en generals, perquè tot el que es feia tenia com motiu la defensa d’aquest o augmentar la seua fama entre la població. Durant tot el llibre Joanot tracta de defensar el seu honor i de recuperar-ho, però la realitat és que en eixa època no curaven de protegir això que era tan important. El procediment sempre era el mateix,  algú feia alguna cosa que atemptava o que es  podia considerar que ho feia, contra el teu honor o el de la teua família i el cavaller li desafiava al Juí de Déu. Que això també em crida molt l’atenció, en una baralla en la que s’acusava a un de mentider la solució era un desafiu al Juí de Déu, perquè  la força, l’experiència i la destresa amb les armes no influïen en eixe tipus de disputes, sempre guanyava el que deia la raó. Déu no estava a favor dels mentiders.  
Cada vegada que analitze més aquest món passat em pareix més irreal i sacat d’un llibre de ciència ficció, perquè lluiten per defensar el seu honor el qual ha sigut ofès quan un home ha fet bodes sordes amb la teua germana i després ho nega, però la teua germana accepta una recompensació econòmica. Estic d’acord en que en eixe cas es tracte de defensar l’honor de la germana, però si s’accepta la recompensació econòmica és com si et tractaren com a una prostituta i tu ho reconegueres davant de tota la societat.