Em sorprèn molt el paper fonamental de l’honor dins de tot el llibre i de la vida dels cavallers en generals, perquè tot el que es feia tenia com motiu la defensa d’aquest o augmentar la seua fama entre la població. Durant tot el llibre Joanot tracta de defensar el seu honor i de recuperar-ho, però la realitat és que en eixa època no curaven de protegir això que era tan important. El procediment sempre era el mateix, algú feia alguna cosa que atemptava o que es podia considerar que ho feia, contra el teu honor o el de la teua família i el cavaller li desafiava al Juí de Déu. Que això també em crida molt l’atenció, en una baralla en la que s’acusava a un de mentider la solució era un desafiu al Juí de Déu, perquè la força, l’experiència i la destresa amb les armes no influïen en eixe tipus de disputes, sempre guanyava el que deia la raó. Déu no estava a favor dels mentiders.
Cada vegada que analitze més aquest món passat em pareix més irreal i sacat d’un llibre de ciència ficció, perquè lluiten per defensar el seu honor el qual ha sigut ofès quan un home ha fet bodes sordes amb la teua germana i després ho nega, però la teua germana accepta una recompensació econòmica. Estic d’acord en que en eixe cas es tracte de defensar l’honor de la germana, però si s’accepta la recompensació econòmica és com si et tractaren com a una prostituta i tu ho reconegueres davant de tota la societat.
