Durant el llibre apareix una epidèmia de pesta a banda de les dures condicions de vida i del temor que hi hauria d’haver per a deixar els teus éssers estimats a la porta de casa per a que se’ls enduguessen; el que jo ressaltaria seria l’existència de grups de flagel·lants. No entenc com davant d’una epidèmia de pesta que es pot contagiar fàcilment hi havia grups d’homes que caminaven pels carrers, bruts i tristos, de la ciutat descalços i colpejant-se amb fuets amb ploms a les puntes.
Altra cosa que em crida l’atenció és el fet que Joanot diga que gràcies a Déu ningú dels seus va morir, només criats, vassalls i esclaus. Puc entendre que en aquesta època no hi haja sentiments afectius cap a molts d’aquests, però sempre els coneixien a tots i hi havia algú amb el que tenien més confiança i crec que no se’ls deuria tractar com si foren desconeguts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario