VII. De la mort de la rabosa

La rabosa li va dir a l'elefant que ja era hora de matar el lleó i fer-lo rei a ell, però l'elefant no volia ser rei per si a ell també el traïa la rabosa com havia fet amb el lleó i també perquè si li deia que ara ja no volia ser rei, la rabosa li trobaria la mort. Per tot això, pensà que ell també podria convèncer el lleó que la matara mitjançant l'astúcia. Quan la rabosa va començar a explicar-li com anava a fer matar el rei i com anava a ser el nou govern de l'elefant, aquest li demanà que li portara al conill i el corb com a testimonis del que estava prometent. La rabosa va acceptar i quan s'en va anar a començar el seu pla, l'elefant li va contar tota la traïció que estava preparant la rabosa al lleó. Quan aquest el va creure, l'elefant li va aconsellar que matara a la rabosa i que començara a regnar lliurement, amb un bon consell i que no sotmetés la  noblesa que Déu li havia concedit a cap persona malvada.

El lleó va reunir a tot el seu consell i altres homes nobles i va fer confessar al corb i el conill el que li havia promés la rabosa a l'elefant després de la seua pròpia mort. Quan el lleó va escoltar eixes coses, ell mateix va matar a la rabosa.

Després de la mort de la rabosa la cort retornà al bon estat i el rei anomenà com a consellers a honrats barons.

Amb aquesta història,  l’autor tracta de dir-nos que al regne de la nostra vida hem d’estar envoltats de gent de confiança i lleials a la nostra persona. Gent que no ens traïsca per l’enveja i que ens avise quan algú vol fer-nos mal.

D'altra banda, a més d’identificar-nos amb el lleó, pense que hem de trovar qui és l’aminal que més reflexa el nostre comportament amb els nostres amics, és a dir, tu qui creus que eres, la rabosa o l’elefant?

Amb aquest llibre Fèlix tractà que un rei mitjançant l'anàlisi del comportament de les bèsties., veiessi com ha de regnar un rei i com s'ha de guardar d'un malvalt consell i de falsos homes.

VI. De la batalla del lleopard i la pantera

El lleopard va anar a la cort i va reptar a combatre a aquell que defenguera que el rei no era un traïdor. La pantera, que encara estava enutjada pel menyspreu que li havia fet el rei dels homes en comparació amb el lleopard, va acceptar combatre amb aquest, encara que sabia que ell tenia raó i que el rei era un traïdor. Durant la batalla, els remordiments de la pantera el feien flaquejar per això,  va ser mort pel lleopard. Amb la mort de la pantera es va reconéixer que el seu senyor era fals i traïdor. El lleó es va sentir tan humiliat pel lleopard que el matà davant de tots. En aquell moment tothom es quedà descontent amb la falta que el rei havia comés. Poc després el lleó va enviar a l'ós i al llop del seu consell com li havia demanat que fera el rei dels homes. També va enviar com a missatger a la serp. Aquesta abans de partir li va dir al lleó que des de que el bou i  la rabosa ocupaven el lloc del gos i el gat tot eren problemes al regne. Al escoltar eixes paraules el bou es va excusar amb el rei explicant-li el que li havia demanat que fera la rabosa el dia que va tornar al regne. A la rabosa no li va agradar gens que contara que tot havia sigut un pla seu, per això un dia que feia molt de fred i que no tenien res per menjar va convéncer el corb que li diguera al rei que el bou estava malalt i que moriria en poc de temps, que s'el menjara.

El lleó no estava molt segur i la rabosa li va dir que aconseguiria que el bou s'oferira perquè ells s'el menjaren i que no tingueran cap càrrec de consciència. Una vegada planejat tot amb molta astúcia tant el lleó com la rabosa i un corb, es menjaren el bou.

Ara el rei necessitava un altre cambrer i abans que el gall diguera res, la rabosa va proposar al conill. 

Un dia el lleó va demanar consell a la rabosa i al gall, però aquest últim no va voler i es va explicar amb una faula que al lleó no va agradar. En aquell moment la rabosa va matar al gall i després se'l va menjar. També s'en va recordar de la promesa que li havia fet a l'elefant.

A poc a poc la rabosa aconsegueix la seua comesa. Sense que el lleó s'adone, la rabosa està donant mort a totes les bèsties que d’un principi s’havia acordat que acompanyaren al rei amb al seu càrrec i posant al seu lloc als herbíbors que ella volia. Però, hi ha que recordar que allò que la rabosa està fent no és roí fins que algú finalment la jutge, i aquell qui pot fer que l’astúcia de la rabosa arribe a la seua fi està imnotitzat pels seus sagaços pensaments.

V. Dels missatgers que el lleó va enviar al rei dels homes

El lleó va instruir els seus missatgers sobre la manera com havien de parlar i com s'havien de comportar, després van partir. Tras molts dies de viatge arribaren a la terra dels hòmens i es van estranyar de vore dones públiques que pecaven amb els hòmens. Allò, els va causar la sensació que el rei d'aquella ciutat i els seus habitants eren uns luxuriosos i uns pecadors. Van estar molts dies sense poder vore al rei perquè només es deixava vore de tard en tard i això, va generar un gran enuig entre les bèsties. Mentres esperaven es van trobar amb un home que esperava parlar amb el rei des de feia dies i els va dir que aquell home no era un bon rei, sinó tot al contrari, que era un injuriós, orgullós, vanagloriós, luxuriós... 

Quan el rei els va rebre va llegir la carta que li havia escrit el lleó i va regalar el gos a un cavaller a qui li agradava molt la cacera i el gat a un draper. Aquest gest va enutjar a les bèsties perquè el rei estava menyspreant-los. 

Uns dies després, el rei i la reina van convidar les bèsties i  altres nobles a una festa amb joglars ques cantaven i deien coses contradictories. En aquell moment va arribar un home pobrament vestit, que deia que en aquell lloc estaven deshonrant a Déu.
Aquella mateixa nit un escuder li va demanar treball al rei i aquest li va dir que no, també va arribar altre home demanant misericórdia, perquè hi havia mort un altre home, però el rei no la va tindre. 

Quan van arribar al seu hostal es van adonar que tota la festa de la que venien l'havien pagada els súbdits i no el rei. El rei només pensava en divertir-se, caçar i lliurar-se a la luxúria i la vanitat.
Per la nit van anara a parlar amb el rei i per a poder fer-ho calia que subornaren als porters. Quan ho van aconseguir el rei va prestar més atenció al lleopard que a la pantera, cosa que va enutjar a aquesta.  A més, van arribar vuit hòmens notables requerint  l'ajuda del rei pels oficials que hi havien a les seues ciutats.El rei, sense escoltar-los, els va acomiadar i es va enviar amb el seu consell. A la fi els notables es van acomiadar sense cap solució.
Pel camí de tornar al regne de les bèsties  es van trobar amb els hòmens notables, els quals els van dir que aquell rei rebria tot el mal que estava fent a l'infern.
Mentres tant, la rabosa va aconseguir a la cort que el rei lleó prenguera a la força com a muller a la lleoparda, muller del seu lleial servidor el lleopard. Aquest fet va fer que totes les bèsties temeren a la rabosa.
Quan els missatgers van arribar i el lleopard es va adonar del que el lleó l'hi havia fet a la seua dona, ple d'ira va pensar com podria venjar-se del lleó.

Sempre s’ha dit que quan hi ha una poma en mal estat  a la sistella  la resta de pomes, que té al seu voltant, es possen igual que ella. Això és el  que ocorre amb el regne del lleó amb la rabosa com a consellera.

En la meua opinió, el regne dels hòmens, que han vist la pantera y el lleopard, no és més que un regne que un dia va ser honrrós i honorable fins que el rei es va deixar entabanar per una rabosa vestida d’home. Aquest regne dels hòmens no és més que el futur que li aguarda al regne de les bèsties si la rabosa continua aconsellant al rei en les seues decisions.

IV. Com va aconseguir la rabosa ser porter del rei

A la cort el rei s'ordenà que el gat fóra cambrer i el gos porter. Mentrestant, la rabosa s'en va anar a trobar al bou i al cavall. Pel camí trobà al bou i es van posar al dia.  En aquell moment la rabosa li digué mitjançant una faula que al regne tothom volia la mort del lleó, ja que ell i la seua cort eren malvats amb el poble. Aleshores el bou no va saber qué fer. Li va transmetre el seu dubte amb altra faula que explicava que era millor no viure amb aquells que et volen mal. Quan la rabosa es va adonar, li va contar una faula amb la que volia dir-li que el rei només necessitava un bon conseller que li encaminara pel camí correcte i que aquell conseller era ell i que per això no devia anar-se. D'aquesta manera el bou va fer el que la rabosa li demanava, és a dir, es va quedar on estava, menjant i descansant. Quan es va sentir fort, va bramular tres vegades durant la nit i tres durant el dia tan fort com podia. 

Quan això va ocórrer el lleó va tindre por i la rabosa li va dir que un rei no devia tindre por i molt menys si no savia de què es tractava. Mitjançant una faula li va dir que aquell soroll no provenia d'una bèstia gran i poderosa, ja que les aparences enganyen.

El lleó li va preguntar a la rabosa per què ella no tenia por, i ella va contestar que perquè no hi feia falta enfrontar-se directament amb aquella bèstia, ja que mitjançant l'astúcia podien guanyar-la i fer-la morir de mala mort. Quan la rabosa va dir això, la serp de seguida va contar enfadada una faula que explicava que quan s'utilitza l'astúcia també es pot eixir molt perjudicat. Darrere d'aquestes paraules, la rabosa va contar altra faula que explicava que la de la serp no tenia cap credibilitat, perquè les serps sempre han sigut malvades i són les enemiges de Déu. En aquell moment la rabosa, fent-se la valenta, li va dir al rei, que si volia, ella podria anar a trobar a aquella bèstia que bramulava però, que si aconseguia portar-la a la cort no li farien res. Aleshores la rabosa es va anar al prat a trobar al bou i li va demanar que quan estiguera davant el rei i la cort, fera gestos de saviesa, intel·ligents, penedint-se del seu comportament, que li contara cóm era el rei dels hòmens... i això va fer. Quan el bou li va parlar al lleó del rei dels hòmens va tindre molta por i la rabosa li va dir que el millor era fer-li obsequis per a guanyar-se el seu cor i la seua estima. Tota la cort, a excepció del gall, estava d'acord. Aquest deia que els homes eren massa astuts per a que ells pogueren guanyar-los. La rabosa va afegir que ells tenien a Déu i que si el tenien a ell res podia eixir malament. D'aquesta manera el lleó envià com a missatgers al rei dels hòmens a la pantera i el lleopard, i com a obsequi al gos i el gat. Com el gos i el gat s'havien anat, la rabosa i el bou ocuparen els seus llocs.

Tal pareix que en aquest capítol, la rabosa és molt més astuta que la resta de la cort que envolta al rei i que el propi rei, també. Si diuen que el gall és un dels animal més savis i que per això és un del membres de la cort, per què el rei prefereix fer-li cas a la rabosa?

Potser que si el rei es deixa enganyar per la rabosa, tal volta, podem pensar que aquesta tinga raó i ell no siga el millor representat de les bèsties del regne.

De la traïció que la rabosa va tramar contra el rei

La rabosa es va enfadar molt per no tindre cap representant de la seua naturalesa en el consell i va convéncer a la resta d'herbívors, mitjançant una faula que deia que totes les coses lletges que li ocorren a aquells que no són de la mateixa naturalesa que tu, no t'han d'interessen. Després proposà com a nou rei a l'elefant, però a aquest no li semblava massa segur enfrentar al lleó. Al veure la rabosa la inseguretat d'aquest, li contà una faula, però al finalitzar la història la rabosa va témer perque l'elefant sospitara de la seua traïció.
Per això, per a que no s'escampara la traïció tractà de convéncer l'elefant de que fóra rei amb una faula. L'elefant amb aquell exemple es tranquil·litzà  i confià en la rabosa. Després la rabosa li va contar per mig d'una altra faula com anava a convertir-lo en rei, és a dir, mitjançant l'astúcia, però encara  l'elefant no estava segur, tenia por de ser rei i la rabosa va haver de contar- li altra faula. Després d'escoltar aquesta, l'elefant va estar convençut del seu triomf futur i li prometé grans obsequis i honors a la rabosa si ho aconseguia.

La conclusió que podem traure d'aquest capítol és que no hem de confiar en aquells que prometen coses mitjançant l'astúcia, perquè sempre poden utilitzar-la contra nosaltres.

Tot aquell que juga amb foc pot eixir mal parat. Si tractes d’apropiar-te d’allò que no et correspon amb artimanyes i sense demostrar amb la veritat, que ets tu qui reialment mereix obtindre això que tant vols, un dia pot vindre un altre molt més astut que tu y llevar-t'ho.

II. Del consell del rei

En aquest capítol el lleó  li demana al seu poble que li proporcione consellers que l'ajuden a governar. El poble va triar a l'ós, el lleopard, la pantera, la serp i el llop, però la rabosa morta d'enveja va dir què els millors consellers serien aquelles bèsties senzilles i humils que no volgueren equiparar-se amb el rei. Amb aquestes paraules l'elefant, el senglar, el boc, el moltó i altres herbívors proposaren a la rabosa, de la mateixa forma que aquesta proposà als altres.La idea de tindre a la rabosa en la cort no els feia gràcia als consellers, per això el lleopard v dir qeu com a savi ja tenien al gall i li va contar, secretament, al rei una faula que deia que les persones amb poc poder poden ser comprades per a traure un altre benefici molt fàcilment, i que la rabosa era una d'eixes.

Com a conclusió podem traure que tant les bèsties ,en aquest cas, com les persones sempre estan mogudes pel seu interés personal i que per això no hi ha que fiar-se de tothom. És veritat qué no totes les persones o bèsties tenen males intencions, però tenen tant de por a equivocar-se i com volen fer les coses el millor possible escolten a tothom. Però no s'adonen que fent això fan les coses malament, ja que aquestes persones que els aconsellen ho fan mogudes pels seus propis interessos.

Tot això, el conec perfectament, ja que, jo sóc una de les persones del segon grup.Com a conseqüènia me n'he portat moltes decepcions tant a nivell personal com acadèmic. Per això, vos recomane que no escolteu a qualsevol i molt menys que vos fieu d'aquells que vos regalen les orelles amb paraules boniques, perquè aquests només busquen el seu propi benefici a costa del que siga i qui siga. 

De l'elecció del rei

Aquest és el segon capítol i la història és enfocada des de el punt de vista de les bèsties. En aquest capítol tracten d'elegir un rei i la majoria d'elles volen que sea el lleó, però el bou proposa al cavall. Quan la rabosa escolta eixa proposta conta una faula per a convèncer a tothom de que la millor elecció era el lleó. Gràcies a aquesta faula el lleó es va convertir en rei. Uns dies després es va menjar al fill del bou i del cavall. Com a conseqüència els dos s'en van a treballar amb l'home, perquè encara que els maltractara creien que viurien millor que amb el lleó. Una vegada amb l'home s’adonen que no els recompensa tot el servici que li donaven, per la qual cosa el bou torna amb el rei. 

D'aquest capítol podem traure com a conclusió que per molt malament que estiguem o lletja que siga una situació, no hem d’agafar la primera eixida o la primera solució que trobem, perquè pot ser que ens porte a un lloc pitjor.

Per a evitar això, hi ha que pensar i reflexionar sobre les posibles solucions i agafar la millor. És necessari que triem una, perquè el pitjor que ens pot passar és preguntar-nos què hauria ocorregut si haguérem fet el contrari al que vam fer. La majoria de les vegades no podem fer res per canviar la nostra decisió, però si podem i estem segurs de què és el que volem, hauríem de fer-ho, encara que recomane que una vegada triada una de les opcions ens oblidem de l’altra.
 En el cas del bou i el cavall, el primer va decidir rectificar en la seua decisió i tornar amb el lleó, mentres que el segon va pensar que no li acabava de compensar tornar.

Comença el llibre VII, que tracta de les bèsties

El nom que porta aquesta entrada és el nom del primer capítol del llibre del que vos parlava l'altre dia, és a dir, d'el Llibre de les bèsties. Com veig que és un poquet difícil seguir el ritme de la història sense anotar-se les petites faules, vaig a començar a fer resums dels capítols i a donar la meua opinió. 

D'aquesta manera vos dic que el primer capítol tracta d'un home, Fèlix, que es troba en un camí amb dos homes de l'orde dels apòstols, és a dir d'una secta que intentava imitar la vida dels apòstols, fent penitència, captant, etc. A Fèlix li sembla bé que es dediquen a això i fins i tot els encomana a Déu. Aquests dos homes també li diuen que han vist a unes bèsties que estaven tractant de triar rei, per això quan s'acomiaden es dirigeix allí.

D'aquest capítol no crec que puga donar la meua opinió perquè es tracta del plantejament de la història, d'on i com van a ocórrer les coses. L' únic del que puc opinar és del fet d'imitació que fan cap als apòstols, perquè segons diu el llibre no el fan per religiositat ni per vocació, sinó per a que Déu tinga pietat dels infidels. Però per molt que jutge aquesta idea, era la que hi havia en aquella època i per tant és un fet històric i cultural que no puc comparar amb la mentalitat de hui dia. 

Llibre de les bèsties

Estic començant a llegir-me un llibre de Ramon Llull anomenat Llibre de les bèsties. De moment he tingut un xicotet problema, ja que pensava que tractava de la vida Jaume I però no té res a veure i per això m'ha costat un  poquet entendre-ho al principi, fins que m'ha adonat del meu error. Molta gent que l'ha llegit diu que és molt difícil, perquè es tracta d'una història comptada per uns animals, que al mateix temps compten històries o faules per a fer comprendre a la resta dels animals certes coses.