IV. Com va aconseguir la rabosa ser porter del rei

A la cort el rei s'ordenà que el gat fóra cambrer i el gos porter. Mentrestant, la rabosa s'en va anar a trobar al bou i al cavall. Pel camí trobà al bou i es van posar al dia.  En aquell moment la rabosa li digué mitjançant una faula que al regne tothom volia la mort del lleó, ja que ell i la seua cort eren malvats amb el poble. Aleshores el bou no va saber qué fer. Li va transmetre el seu dubte amb altra faula que explicava que era millor no viure amb aquells que et volen mal. Quan la rabosa es va adonar, li va contar una faula amb la que volia dir-li que el rei només necessitava un bon conseller que li encaminara pel camí correcte i que aquell conseller era ell i que per això no devia anar-se. D'aquesta manera el bou va fer el que la rabosa li demanava, és a dir, es va quedar on estava, menjant i descansant. Quan es va sentir fort, va bramular tres vegades durant la nit i tres durant el dia tan fort com podia. 

Quan això va ocórrer el lleó va tindre por i la rabosa li va dir que un rei no devia tindre por i molt menys si no savia de què es tractava. Mitjançant una faula li va dir que aquell soroll no provenia d'una bèstia gran i poderosa, ja que les aparences enganyen.

El lleó li va preguntar a la rabosa per què ella no tenia por, i ella va contestar que perquè no hi feia falta enfrontar-se directament amb aquella bèstia, ja que mitjançant l'astúcia podien guanyar-la i fer-la morir de mala mort. Quan la rabosa va dir això, la serp de seguida va contar enfadada una faula que explicava que quan s'utilitza l'astúcia també es pot eixir molt perjudicat. Darrere d'aquestes paraules, la rabosa va contar altra faula que explicava que la de la serp no tenia cap credibilitat, perquè les serps sempre han sigut malvades i són les enemiges de Déu. En aquell moment la rabosa, fent-se la valenta, li va dir al rei, que si volia, ella podria anar a trobar a aquella bèstia que bramulava però, que si aconseguia portar-la a la cort no li farien res. Aleshores la rabosa es va anar al prat a trobar al bou i li va demanar que quan estiguera davant el rei i la cort, fera gestos de saviesa, intel·ligents, penedint-se del seu comportament, que li contara cóm era el rei dels hòmens... i això va fer. Quan el bou li va parlar al lleó del rei dels hòmens va tindre molta por i la rabosa li va dir que el millor era fer-li obsequis per a guanyar-se el seu cor i la seua estima. Tota la cort, a excepció del gall, estava d'acord. Aquest deia que els homes eren massa astuts per a que ells pogueren guanyar-los. La rabosa va afegir que ells tenien a Déu i que si el tenien a ell res podia eixir malament. D'aquesta manera el lleó envià com a missatgers al rei dels hòmens a la pantera i el lleopard, i com a obsequi al gos i el gat. Com el gos i el gat s'havien anat, la rabosa i el bou ocuparen els seus llocs.

Tal pareix que en aquest capítol, la rabosa és molt més astuta que la resta de la cort que envolta al rei i que el propi rei, també. Si diuen que el gall és un dels animal més savis i que per això és un del membres de la cort, per què el rei prefereix fer-li cas a la rabosa?

Potser que si el rei es deixa enganyar per la rabosa, tal volta, podem pensar que aquesta tinga raó i ell no siga el millor representat de les bèsties del regne.